Entre les activitats de lleure més habituals es troben mirar la televisió, anar al cinema, visitar una exposició, o gaudir d’una obra de teatre. Totes aquestes activitats, però, requereixen sobretot l’ús d’un dels cinc sentits: la vista. Què passa si no es té aquesta capacitat? Gairebé dos milions de persones a Espanya són cegues o tenen algun tipus de discapacitat visual. Per a aquest sector de la població, ja fa anys que es va crear un sistema anomenat audiodescripció.
L’audiodescripció consisteix, bàsicament, a realitzar un guió amb la informació necessària per seguir la trama de la història i perquè l’espectador pugui assaborir els matisos de cada obra (els paisatges, l’arquitectura, o les actituds emocionals dels personatges). Un estudi realitzat als Estats Units va demostrar que el vestuari era la informació que més interessava als espectadors cecs, cosa que prova que el llenguatge visual és tan important o més que el llenguatge auditiu.
El 2005 es va crear el Centro Español de Subtitulado y Audiodescripción, i existeixen centres i universitats que formen a professionals de l’audiodescripció o del subtitulat per a sords. No obstant això, el desenvolupament d’aquests sistemes és lent i dificultós: actualment, el número d’hores d’emissió al nostre país no arriba a un 3% del total de la programació televisiva.
Malgrat les dificultats i el desconeixement que pateix l’audiodescripció, algunes persones li troben múltiples utilitats, a més de les evidents. D’acord amb un article d’Ian Cook publicat a The Guardian, algunes persones que coneixen el sistema l’utilitzen per sentir la televisió alhora que realitzen altres tasques. També ens explica que a la Universitat de Surrey (Londres), on es pot estudiar audiodescripció, creuen que es podria aprofitar perfectament aquesta feina per fer que les sèries s’emetin per la ràdio com si es tractés d’una novel•la, o per sentir una pel•lícula o un documental mentre conduïm o prenem el sol a la platja.
Fonts de la notícia: Sistema Audesc, ONCE i Ian Cook (The Guardian), Picture the Scene.
O la traducció del llenguatge visual per a persones cegues o discapacitades visuals.