Immersos en el debat social sobre si les còpies i descàrregues a internet són ètiques o no, o sobre si haurien de ser legalitzades, ja fa cinc anys que les artistes i els creadors tenen al seu abast un sistema per decidir si les seves obres es poden copiar, distribuir o modificar de forma lliure a internet.
Amb aquest sistema poden permitir, fins i tot, que terceres persones tinguin beneficis de les seves obres. Les llicències Creative Commons omplen un buit legal i donen opció a decidir què volem que estigui protegit i què no. D’aquesta manera, comencen a obrir-se les portes legals a les noves formes d’intercanvi de coneixement que des de fa temps es practiquen a la xarxa.
Creative Commons, una organització sense ànim de lucre fundada a E.U.A. de la mà d’expertes i entesos en ciberlleis i propietat intel•lectual, ens ofereix aquesta possibilitat gràcies a les seves llicències “C.C., alguns drets reservats”. Es trenca amb la rígida idea del “copyright”, que fa que en el moment en què una creació queda “fixada en un mitjà d’expressió tangible” automàticament estigui protegida contra qualsevol mena de còpia.
Són, en total, sis llicències a escollir basades en la combinació de quatre condicions bàsiques: reconeixement (incloure als crèdits l’autoria), no comercial (no utilitzar l’obra amb finalitat comercial), sense obra derivada (no es podrà crear un treball derivat de l’original), i compartir igual (les obres derivades hauran de tenir la mateixa llicència que l’original). Ara imaginem que escrivim un article i volem que qualsevol persona pugui utilitzar-lo bo i indicant la nostra autoria i sense que ningú (excepte nosaltres) pugui obtenir benefici de l’obra. En aquest cas entraríem a la pàgina de Creative Commons i escolliríem pel nostre article una llicència de reconeixement i no comercial. O simplement podem escollir la llicència de reconeixement, amb la qual l’única condició perquè altres persones facin un ús lliure de la nostra obra sigui mencionar la nostra autoria.
Una altra qüestió interessant d’aquesta iniciativa és el fet que es poden trobar tres versions de la mateixa llicència: una versió comprensible pel públic, la versió per l’advocacia i la versió perquè les màquines i cercadors identifiquin les condicions d’ús dels treballs. De fet, qui vulgui ja pot trobar i treure profit d’obres amb llicència Creative Commons, gràcies al desplegable “drets d’ús” de la cerca avançada de Google (només en la versió en castellà). Aquestes llicències són, sens dubte, una manera original de permetre gestionar documents, imatges i obres en general en una societat que, com la xarxa, cada vegada és més flexible i oberta.
Article realitzat en base a la pàgina web de Creative Commons Espanya y Creative Commons E.U.A.
Alguns drets reservats.