| |
Per quan la fi de les fronteres?
En plena era de la comunicació, en la que les noves tecnologies de la informació han modificat l’ordre dels valors vitals de la societat, un important col•lectiu de persones afectades de deficiència auditiva en grau profund segueix esperant que el miracle tecnològic trenqui definitivament les cadenes de l’aïllament comunicatiu. Desgraciadament molts d’aquests avenços tècnics es converteixen en noves i cruels barreres fantasma de la comunicació, que els impedeixen la plena realització, l’accés a la informació i les relacions interpersonals.
La figura de l’intèrpret de Llengua de Signes és tan popular com desconeguda, tan necessària com escassa. Sempre present en concentracions de persones sordes, reunions, conferències, o bé en l’àmbit particular com entrevistes laborals o personals, consultes, etc. Aquesta funció sempre s’ha associat, per part d’un important sector social, a la benèfica col•laboració d’algun familiar, amic, voluntari o persones que per la seva vocació exerceixen de pont de comunicació entre persones que utilitzen diferents mètodes de comunicació. Es tracta d’un professional que soluciona el que les ajudes tècniques més sofisticades no poden solucionar, una cosa tan elemental com la comunicació directa entre una persona sorda, sordcega o signant amb una altra persona normoient o no signant, i satisfer d’aquesta manera una de les característiques fonamentals de l’espècie humana, ‘la relació amb els seus semblants’.
A Espanya, no existeixen criteris unificats, en l’àmbit nacional, sobre la prestació de serveis d’interpretació de la Llengua de Signes ja que cada Comunitat Autònoma aplica els seus propis criteris. No obstant, totes las Comunitats tenen reconegut a les seves normatives l’Eliminació de Barreres de Comunicació i reconeix el dret de les persones sordes i sordcegues al servei dels intèrprets de la Llengua de Signes, però és molta la diferència d’aplicació entre les diferents autonomies. El nombre d’Intèrprets de Llengua de Signes a Espanya s’estima en aproximadament 200, molt pocs per la demanda que existeix d’aquests professionals i s’haurien de multiplicar per 20 per a poder atendre les necessitats bàsiques.
Nombrosos investigadors, fonamentalment antropòlegs i psicòlegs, han estudiat la manera de moure’s, les postures, les actituds i els gestos dels homes i les dones de totes les races i les cultures, arribant a la conclusió de que la comunicació no vocal és la base de les relacions humanes. No obstant, la Llengua de Signes no va ser, fins fa només 40 anys, objecte d’investigació i estudi científic. Des de que la Llengua de Signes ha estat analitzada, investigada i estudiada per diferents disciplines com la sociolingüística i la psicolingüística, s’està reconeixent com a una llengua amb la seva pròpia estructura, gramàtica i normes sintàctico-organitzatives pròpies.
L’Intèrpret de Llengua de Signes, de qui les mans són la llengua, la cara l’accent i el cos la prosòdia als ulls de les persones sordes, ulls que es transformen en oïdes atents a l’expressió d’un nou succés, d’un comentari, d’un sentiment, és el professional que els no oients reclamen per a una major, real i plena participació i integració social.
Font: http://www.eunate.org/interpretes.htm
|
