| |
Un producte ràpid però deficient.
Cada cop són més les pàgines que ofereixen un servei de traducció automàtica on es pot aconseguir en uns segons una versió en el nostre idioma. Es pot introduir en un ordenador tot l’ordenament jurídic de les sentències dictades fins el dia d’avui i enviar-lo a defensar a un acusat? Es pot introduir tota la historia universal, estratègies polítiques, econòmiques i socials en un ordenador i anomenar-lo president? Es poden introduir diccionaris, gramàtiques i informació terminològica en una màquina per a fer una traducció?
Davant les dues primeres preguntes la majoria de gent no dubtaria i contestaria de manera negativa. Per la tercera, reflexionarien un moment i hi afegirien: home no seria el mateix, però, per què no?
Aquest menyspreu cap al factor humà d’una professió que es basa en els aspectes més lligats a la humanitat i la comunicació, neix d’una idea llargament defensada del traductor com la persona que passa un text d’un idioma a un altre. Les paraules i les seves equivalències en els diferents idiomes són dades, dades que es poden traslladar al llenguatge informàtic i tractar des d’un ordenador. Tenim exemples fantàstics de bases de dades que s’han convertit en eines indispensables en el treball d’un traductor. Però com qualsevol forma de comunicació, des de la visió literària, una traducció no es basa en la juxtaposició de paraules sinó en la suma d’aquestes amb contextos, sentiments, connotacions i relacions entre moltes altres coses.
Després del boom de la intel•ligència artificial dels anys 60 impulsada pels governs i les organitzacions internacionals, i després la dels 80, avui som de nou testimonis d’un impuls en aquesta investigació. Hi ha una consciència molt més gran de les seves limitacions, com a mostra dels consells de preedició i postedició que moltes d’aquestes organitzacions recomanen. A Internet, on la informació i el gust per l’instantani es fonen, cada vegada són més els buscadors de pàgines que ofereixen un servei de traducció automàtica on s’aconsegueix en uns segons la versió espanyola de la informació del nostre interès. La qualitat d’aquestes traduccions és qüestionable, la utilitat no.
De la mateixa manera que és millor la defensa jurídica computacional que cap defensa i el govern informatitzat que cap govern i la traducció automàtica que la falta de traducció. És a dir, a més dels coneixements lingüístics i culturals necessaris, qualsevol usuari de la xarxa pot accedir a una informació encara que aquesta no sigui sintàctica i culturalment impecable. No dubtem al comprar lasanya congelada i arribar una nit a casa amb pressa i ficar-la al microones. Ens mata la gana i la veritat, no està del tot malament. Però si té el temps i, per què negar-ho, és millor anar a classes de cuina o fer que li prepari un xef.
Font: www.bcentral.es/boletines
|
